Teories epistemològiques

Una mica més de teoria sobre maneres de percebre el món, abans de començar amb els sistemes lògics:

Els empiricistes diuen que el coneixement és producte de l'experiència humana, i que hem de comprovar les nostres idees amb la realitat. S'associa amb la ciència i el mètode científic, que ja sabem que funciona, però encara hi ha debat filosòfic sobre per què funciona.

L'idealisme, per altra banda, diu que el món extern que percebem és tot una invenció de la nostra ment, i per tant les proposicions poden perfectament ser certes sense haver de comprovar-les a la realitat. Exemples, a George Berkeley, Immanuel Kant i Georg Hegel.

El realisme naïve (realisme de sentit comú) diu que existeix un món real i que és la causa de les nostres percepcions; per tant, si estem a una habitació i marxem, l'habitació continua estant allà.

El fenomenalisme diu que només existeixen les percepcions que rebem dels objectes, no els objectes en sí. Basat en idees de George Berkeley.

El pragmatisme diu que el coneixement són les coses útils per a resoldre problemes.

El racionalisme, que ja tenim idees innates, però que les justifiquem amb l'experiència. És això del ``Cogito ergo sum'' de Descartes. Exemples: Spinoza (que ``demostra'' que només existeix una substància, que és Déu), i Leibniz (que diu que hi ha infinites substàncies, els Mònades).

El representacionalisme diu que no podem veure el món extern directament, sinó només la representació que ens fem.

El relativisme, com diu Protàgores, estableix que totes les coses són certes i en un estat de flux, que a vegades mostra la seva certesa i altres l'amaga. I que no hi ha veritat objectiva, sinó que el que és cert per a un pot no ser-ho per a altre.

Altre punt de vista, modern, és la semàntica general (General Semantics, Korzybski, 1933), que diu coses interessants com: ``el mapa no és el territori'', ``la paraula no és la cosa definida'', ``la realitat no es pot modelar amb la lògica d'Aristòtil'', ``no hi dues coses idèntiques, sinó similars'', i ``l'espai on vivim no es descriu bé amb la geometria euclidiana''. Martin Gardner va criticar durament aquesta pseudo-filosofia al 1952. [WP]

Tot això serveix, apart de com a vocabulari per catalogar els filòsofs, per veure que hi ha moltes maneres d'entendre què és el coneixement, i per tant seria molt difícil trobar un llenguatge perfecte que permetés escriure ``el coneixement'' de tots aquests.

Ara sí que toca començar amb lògica.