En quin llenguatge el guardem?

Com guardem i expressem les nostres creences, i coneixement? Si no sabem ni què és el coneixement, d'això encara es sap menys. Hi ha vàries alternatives:

Per exemple, alguns creuen que tenim un llenguatge intern (mentalès) que usem per pensar; això s'explica a [Sta04] i entra al camp de la psicolingüística, també molt complicat i poc demostrable.

Altres creuen que obtenim i processem la informació en forma d'imatges, dibuixos, símbols i diagrames. [WP]

Però, si hem de tenir algun llenguatge per emmagatzemar informació, jo crec que no serà el binari (com a la lògica proposicional), ni un de fixe (com la lògica de predicats); haurà d'estar més a prop del llenguatge natural. Si el llenguatge realment afecta la nostra manera de pensar, és factible que ens hagi canviat el model de representació. A més, no és cap disbarat el concepte de ``pensar en anglès'', ``pensar en llatí'', o ``pensar en la teva pròpia llengua'' (bé, potser pensar en llatí sí). Els cursos d'idiomes sempre diuen que al final acabaràs ``pensant en aquell idioma''. Vol dir que escollim un llenguatge natural per pensar?