Bibliografia i referències

Els recursos que més he consultat són:

• Wikipedia: és la font principal que he usat per descobrir coses noves, que després he anat comprovant a altres fonts. També m'ha ajudat a trobar bibliografia relacionada amb el que buscava. De fet, les idees que hi havia a molts llibres també hi són incloses a la Wikipedia, i fins i tot parts de la Encyclopaedia Britannica de 1911, que està al domini públic. Hi he consultat centenars d'articles (la llista és massa llarga): biografies, descripcions d'idiomes, classificacions, informació sobre llibres, i molt més.
• El llibre ``Babel'', d'Emilio Relaño, m'ha servit com a introducció per conèixer per sobre els tipus i famílies d'idiomes que hi ha al món, que són moltes.
• ``Diccionario del español eurogilipuertas'', de Luis Díez Jiménez (autor també de ``Antología del disparate''), explica al 1986 la tendència que periodistes i polítics estan seguint amb el llenguatge, complicant-lo i creant paraules i construccions cada cop més il·lògiques. Algunes de les paraules de les quals s'estranya (inicio, finalizar, ...) ara ja les hem assimilades i no ens semblen especials, però, segons ell: ``..., y que ahora, a fuerza de oírlos, nos van pareciendo hasta normales, incluidos el entorno y el contexto, pues, que uno recuerde, antes no se usaban'' (p. 37).
• A la ``Stanford Encyclopedia of Philosophy'' he trobat articles llargs sobre bastants temes, amb molta bibliografia. A més és actual, de lliure accés, s'entén bé, i és menys avorrida que la Britannica.

També tinc un llistat d'obres que m'hauria agradat molt llegir (i m'anirien molt bé), però que no ho he fet per falta de temps:

• Umberto Eco, ``La búsqueda de la lengua perfecta'', 1994. Parla d'en Llull, Leibniz, Wittgenstein, els jeroglífics, l'esperanto, i moltes altres coses interessants.
• Logical Language Group, ``The Complete Lojban Language'', 1997. Tota la gramàtica, amb molt més contingut històric, sobre idiomes en general, problemes amb què es troba la lògica en cada tema, etc.
• Douglas Hofstadter, ``Gödel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid'', 1999. Molt llarg per llegir en època d'exàmens.
• L.L. Zamenhof, ``Esenco kaj estonteco de la lingvo internacia'', 1900. Parla no exclusivament de l'esperanto, sinó de llengües en general, i de les característiques que creu que ha de tenir una d'internacional.
• Altres llibres de Martin Gardner i Lewis Carroll. Per a aquest treball m'hauria anat bé conèixer millor les obres de Leibniz, Llull i Wittgenstein, i potser altres. Els clàssics (Aristòtil, Plató, ...) no; diuen coses massa esbojarrades i no inclouen demostracions.

A continuació poso les referències (a llibres o pàgines web) que surten durant el treball. Molts són de documents que he llegit del tot; les referències puntuals o de llibres que no conec les he posades com a peu de pàgina.