Lojban

Passem a l'altra banda: mentre el Toki Pona es basa en l'ambigüitat i imprecisió, el Lojban (la j com a bonjour) vol eradicar-la. És un derivat del Loglan, creat al 1955 per James Cooke Brown (que va fundar el The Loglan Institute). Al 1987 es va formar el Logical Language Group per crear un derivat, el Lojban, més complet i amb una filosofia lliure²¹.

Té moltes paraules (encara que menys que un llenguatge natural), i és igual d'estrany per a tothom, perquè les ha fetes mesclant paraules dels 6 idiomes més comuns. És culturalment neutre, no sexista, fàcil de pronunciar, i molt expressiu. Al mateix temps, és apte per ser tractat mecànicament, ja que és inambigu (en fonètica i gramàtica), i des del primer moment ha tingut molts recursos necessaris per ser processat per ordinador (com gramàtica i traductor).

L'objectiu del Lojban va ser jugar una mica amb la famosa hipòtesi de Sapir Whorf, construint un llenguatge diferent a la resta per veure si això canvia la forma de pensar. Tot i així, s'ha fet amb molta cura, i encara que es pot parlar i escriure com qualsevol altre, s'assembla molt més a la lògica de predicats que als llenguatges naturals.

El primer tret curiós és que s'escriu en minúscules i que no hi ha signes de puntuació, ja que aquesta s'expressa mitjançant paraules ben definides. Al llenguatge natural, on una simple coma pot canviar el significat d'una frase, tenim molts altres signes de puntuació que s'han anat definint amb el temps. A [JMA05, p. 25] trobem la descripció i història de cada signe:

``:'' per aclariments al text (Plató), ``¶'' l'usa Aristòtil per separar temes (i des del segle 17 es sagna cap a la dreta la primera línia de cada paràgraf), els accents són d'Aristòfanes de Bizanci (195 aC), igual que ``*'', per indicar ambigüitat. El ``.'' per Alcuino (735-834) per terminar seccions llargues; l'apòstrof, ', per ometre lletres (1510), la coma ``,'' al 1534, l'exclamació (``!'') és del 1553 (Renaixement), igual que l'interrogació (``?'', 1587), els parèntesi ( ) al 1750, al 1837 el et (``SPMamp;'', ampersand en anglès, que és and-per-se-and). I més.

Tornant al Lojban... aquest expressa la puntuació mitjançant paraules. Per exemple, per obrir un tema nou, es posa ni'o (l'apòstrof és una lletra, com la h aspirada de l'anglès o més suau). Les frases es separen amb un .i (el punt indica una pausa, està per evitar que les vocals s'ajuntin). Una mostra que usaré a partir d'aquí:

ni'o mi bazi klama ti .i do djica ma lenu tcidu

Això intenta dir: ``(nou tema) Jo aniré aquí en el futur pròxim. Què vols per poder assolir el teu objectiu de llegir coses?''. Encara que és difícil traduir-ho.

Les paraules principals tenen 5 lletres i sempre la mateixa estructura de consonants-vocals (CCVCV o CVCCV, ex. klama: anar, djica: voler, tcidu: llegir). N'hi ha 1.600, i es poden combinar sense problemes: klama djica és voler anar. A més, cada una té una forma abreviada (o més d'una). klama té kla, i djica té dji; llavors, en lloc de klama djica es pot dir kladji, que és més curt i continua podent-se descomposar de forma inambigua en les seves arrels. Per cert, la fonètica és una mica lliure, i si algun grup de consonants és difícil de pronunciar, es pot inserir una i curta a mig (només en parlar).

La gestió del temps és molt interessant. Bàsicament, podem parlar de present, passat, i futur (ca, pu, ba, respectivament), però podem afegir:

• Distància temporal: zi (curta), za (mitja), zu (llarga).
• Interval de temps: ze'i (curt), ze'a (mig), ze'u (llarg).
• Regularitat: di'i (regularment), di'inai (de tant en tant)
• Continuïtat: ru'i (contínuament), ru'inai (de forma intermitent)
• Hàbit: ta'e (habitualment), ta'enai (no habitualment)
• I altres.

Per tant, si klama és anar, pu klama és ``haver anat'', puzi klama és ``haver tot just anat'', puzu klama ``haver anat fa temps'', pu zu ze'u klama ``haver anat fa temps i durant molta estona'', ba zi klama ``estar a punt d'anar'', ca ze'i ru'i klama ``anar ara durant poca estona però de forma contínua'', etc. Es poden fer moltes combinacions (les partícules poden estar juntes o separades, com que es inambigu no hi ha diferència).

Els nombres es llegeixen enumerant les seves xifres (142.857 = ``pa vo re bi mu ze'', o tot junt); i el ``res'' i el ``tot'' són nombres també. Podem parlar de decimals, diferents bases, dígits hexadecimals, operacions matemàtiques de tot tipus, equacions, matrius, conjunts, teoremes, ... (té tot un subllenguatge per matemàtiques). Un exemple de [LLG97]:

go li .abu bi'epi'i vei xy. te'a re ve'o su'i by. bi'epi'i xy. su'i cy. du li no gi li xy. du li vei va'a by. ku'e su'i ja vu'u fe'a vei by. bi'ete'a re vu'u vo bi'epi'i .abu bi'epi'i cy. ve'o ku'e ve'o fe'i re bi'epi'i .abu

Això diu que $a\cdot x^{2}+b\cdot x+c=0\Longleftrightarrow x=\frac{-b\pm\sqrt{b^{2}-4\cdot a\cdot c}}{2\cdot a}$. Naturalment, és complicat, perquè això no és el típic tema de conversació amb els amics (i serialitzar una expressió com aquella de forma inambigua és molt difícil). També podem dir-ho com sempre: ``agafes el segon nombre, l'eleves al quadrat, li restes el resultat de l'operació anterior, ...'', però és més llarg i possiblement imprecís.

També podem fer lògica difusa: per expressar quantitats, tenim aquesta escala:

ro	tots
so'a	gairebé tots
so'e	molts
so'i	bastants
so'o	alguns
so'u	pocs
no	cap

Així podem raonar amb quantitats imprecises, sense perdre la precisió.

Però el Lojban té sobre tot lògica proposicional, ja que cada paraula arrel té una estructura de llocs fixada que podem omplir (igual que es fa amb els frames a Intel·ligència Artificial). Per exemple, klama és anar, però la seva definició és:

x1 va a x2, des de x3, pel camí x4, usant x5 com a mitjà de transport

I puc dir coses com:

mi klama ti le zdani zo'e le karce

Jo vaig aquí (ti) des de la casa (le zdani), pel camí inespecificat (això vol dir el zo'e, es deixa buit el lloc) usant com a transport un cotxe (le karce). També es pot omplir directament un lloc determinat (amb fa, fe, fi, fo, fu: mi klama fu le karce: jo vaig en cotxe), intercanviar els llocs (més complicat), preguntar-ne un (mi klama le zdani ma: jo des d'on vaig cap a la casa?), i moltes més coses. És un recurs molt potent que permet accedir a molta informació emmagatzemada a cada concepte.

Tractant-se d'un idioma fet per lògics, no té problemes amb les connectives. Tenim els dos tipus de ``o'', valors de veritat de cada construcció<sup>22</sup>, distinció entre el ``si'', ``si i només si'', i altres; diferents ``i'' depenent de què uneixen (frases, paraules arrel, elements d'un conjunt, ...), etc. Les connectives les podem dir abans de dir els conceptes (planificades, ``forethought'' segons [LLG97, cap. 14]) o un cop ja hem dit una de les parts i volem afegir la segona (``afterthought'').

Què passa amb el condicional, que sempre ha donat problemes? Doncs apart de la notació $\Rightarrow$, $\Leftarrow$, $\Leftrightarrow$ (que ja no dóna molts problemes als lògics²³), estan els problemes de causa i efecte. Tenim quatre formes diferents de dir el nostre perquè:

• rinka, per causa física: la planta creix perquè la regues.
• mukti, per motivació: vaig emportar-me el llibre perquè el vaig veure.
• krinu, per justificació: li van donar el primer premi perquè va guanyar.
• nibli, per implicació lògica: Sòcrates va morir perquè és humà.

La negació té un paper especial, ja que és un tema complex que costa de tractar sense entrar en problemes. El Lojban proposa moltes formes de negar conceptes. Per exemple, tinc la frase genèrica ``da broda de'' ²⁴ i la vull negar. Hi ha vàries maneres:

• No és cert que da tingui aquesta relació amb de. Per exemple, da i de podrien no tenir cap relació.
• Existeix una relació entre da i de, però no és broda (podria ser altra semblant).
• Existeix una relació entre da i de, però és la totalment oposada a la que indica broda.

Cadascuna d'aquestes té una representació diferent a Lojban. A [LLG97, cap. 15] il·lustren el problema amb:

Diu: ``No he rentat el cotxe'' (és la negació de ``He rentat el cotxe''). Però literalment, el tipus de negació que està fent és el de ``Jo, amb el cotxe, he fet una acció diferent a rentar''.

Altre cosa interessant és l'assignació de variables. A més de les no especificades (da, de, di, ...) podem assignar variables a les coses. És semblant a: ``En un lloc de La Mancha (al qual diré X), ... no fa molt que hi vivia a X un cavaller (a qui diré Y), ...''. No parlem així perquè no tenim el costum, però per estudiar la hipòtesi de Sapir-Whorf cal canviar la forma de pensar.

A més, Lojban (i qualsevol que vulgui parlar usant la lògica) insisteix molt en diferenciar:

• un esdeveniment (una cosa que passa) amb un fet (una cosa que es pot pensar, expressar, processar, ...).
• una idea, amb l'expressió en paraules de l'idea. Les cites de paraules textuals d'algú s'han de posar entre marcadors: lu .... li'u, però les paraules no són el mateix que la idea.
• un objecte concret i ``una cosa que jo tinc al cap i que identifico amb aquest objecte''. Aquesta és la versió de ``paraula'' a què es refereix Humpty Dumpty²⁵.
• un grup d'elements, i els elements en sí. No és el mateix ``un grup de 3 gossos em va mossegar'' (et mossega el grup, però potser només un dels gossos) que ``3 gossos en grup em van mossegar'' (cadascun d'ells et mossega).
• i altres coses que encara no conec.

Aquestes distincions es fan per conservar l'inambigüitat. Però, de cap manera es pot treure per complet d'un llenguatge. A nivell fonètic sí que es pot (i podrem transcriure un text parlat sense dubtes sobre com es separen les paraules). La gramàtica també és inambigua (podem saber la categoria i funció de cada paraula de la frase). Però a nivell semàntic (què vol dir cada paraula) i pragmàtic (què vol dir el parlant quan ha usat aquesta paraula) continuaran depenent de cada persona. Puc dir ``Jo sóc un gos'' i no queda clar si m'estic referint al meu comportament, gustos, o a que realment en sóc un; és aplicable altre cop la cita de Humpty Dumpty.

O sigui, que el Lojban incorpora molts conceptes que s'han discutit a la lògica durant molt temps (a la part de formalització, no de raonament), i va be conèixer la seva gramàtica i les decisions que han pres els seus creadors. És un llenguatge encara molt nou i que està començant a usar-se a temes d'intel·ligència artificial, com la web semàntica, raonament, traducció automàtica i lingüística computacional.²⁶