El Toki Pona (``parlar bé'') és una llengua minimalista i d'estudi; no pretén res en especial, només canviar la forma de pensar. Està basat en la idea de Leibniz de reduir tots els conceptes a unes poques idees senzilles; en el cas del Toki Pona, aquestes són 118. Són molt poques, i per tant l'ambigüitat és inevitable. Segons l'autora, Sonja Elen Kisa, això no és dolent ja que fa fixar-se més en el sentit general d'allò que volem, en lloc d'en els detalls.
Exemples d'imprecissions: els animals són soweli (mamífers), akesi (rèptils i amfibis), kala (peix), walo (ocell), o pipi (insecte), però no hi ha més divisions (encara que es pot dir ocell bo, ocell gran, ocell llest, ...). moku indica tant menjar com beure; pona ser bo, simple, arreglar o reparar; suli, alt, gran, llarg, important; toki és parlar, llenguatge, hola, ... i així amb tot. No hi ha distinció entre present, passat i futur, ni singular i plural. Els colors es formen ajuntant les paraules de vermell, groc, blau, blanc i negre (ex.: taronja és vermell groc). Els nombres són wan (1), tu (2), luka (5, en realitat vol dir mà); es poden combinar per fer els altres (ex. 5+5+2=12), però és millor usar mute, molts. A més, wan és unir i tu dividir.
Ara algunes frases fetes, d'unes leccions20 a Internet: