Next: Esperanto Up: Llenguatge artificial Previous: Llenguatge artificial
El sànscrit (ara un dels 22 llenguatges oficials de l'Índia) va fer-se més artificial quan Panini (aprox. al segle 5 aC) va formular-hi les 3.959 regles morfològiques. Aquesta gramàtica és coneguda per la seva perfecció, sense redundàncies; i inclou metaregles, transformacions i recursions, que posen la gramàtica al nivell d'una màquina de Turing. [WP] Per això, Panini és altre candidat per al lloc de ``pare de l'informàtica'', junt amb Hilbert.
Altre idioma antic és l'anomenat Lingua Ignota, comentat al segle 12 per Hildegard de Bingen; sembla que només era una invenció sobre quin era el llenguatge dels àngels, però no el va parlar ningú. En aquells temps també intentaven trobar quin era el llenguatge d'Adam i Eva abans de la confusió de llengües. [WP]
El primer projecte cristià que cerca un llenguatge ideal és el que fa Dante Alighieri (1265-1321) a De vulgari eloquentia, estudiant com ha de ser l'italià ideal per a la literatura. De fet, la seva altra obra, La divina comedia, és la que va definir l'italià modern.
Ramon Llull (1235-1315) també buscava el llenguatge perfecte amb l'Ars Magna, per convèncer els infidels sobre les veritats de la fe cristiana. Per a altres, el llenguatge perfecte ja era la Bíblia / Alcorà / Rig Veda / llibre_sagrat_favorit; per exemple, l'àrab escrit actual ha sortit directament de l'Alcorà (mentre que el parlat és diferent entre pobles), i no hi ha cap discussió sobre les paraules que usa (encara que hi hagi estrangerismes), perquè és la paraula indiscutible d'Al·là (Al·là és com la RAE aquí, però li fan més cas).
La idea de Llull i de la càbala (coneixement personal del llenguatge dels déus) es repeteixen contínuament durant el Renaixement mesclades amb la màgia, i d'aquí surten aplicacions cap a la criptografia (codis secrets), per exemple el manuscrit de Voynich: un llibre de fa 600 anys, amb 272 pàgines, amb dibuixos i tot, però en un alfabet i llenguatge desconeguts que encara no s'han pogut desxifrar; no es sap si va ser només una broma. [WP]
Els jeroglífics (que sí que van ser desxifrats, al 1822 per Jean François Champollion), i la cultura egípcia, tornen ser d'interès al Renaixement, igual que l'escriptura xinesa. Johannes Trithemius publica la primera obra sobre criptografia: Polygraphia (1518), i Steganographia (1606). Intenta explicar com tots els llenguatges es poden reduir a un de sol, però la seva reputació com a mag de màgia negra no l'ajuda molt, i menys a l'abadia on està. [WP]
Continuen els llenguatges filosòfics, que intenten unificar l'escriptura o el vocabulari. A 1678, Gottfried Leibniz també creu que no podem raonar fàcilment amb el llenguatge natural ``perquè està ple d'innombrables equivocacions'', i creu ``que totes les idees humanes es poden resoldre en unes poques, que són les primitives''. Llavors ``seria possible trobar definicions i valors correctes i, per tant, també les propietats que estan implicades a la definició, de forma demostrable''. Ho diu al llibre ``On the Universal Science: Characteristic'' (sense data), segons [Sta02]. Va començar aquest projecte enciclopèdic (``An Introduction to a Secret Encyclopedia'', sobre 1679), trobant-se amb que ``hi ha certs termes primitius que poden ser posats, no de forma absoluta, però al menys relativament a nosaltres'' (``The Art of Discovery'', 1685, quina coincidència amb el que feia el Llull!). Sembla dir que encara que no puguem trobar el llenguatge universal de primitives, es pot trobar un basat en els conceptes que no poden ser descomposats més pels humans.
Leibniz i els enciclopedistes (com Jean le Rond d'Alembert, 1717-1783), van veure que era impossible classificar en un arbre tot el coneixement humà de forma inequívoca, i per tant tampoc era possible aquest llenguatge. A ``Charactère'', D'Alambert critica tots els projectes de llengües a priori18 del passat segle, però el cas és que continuen apareixent més i més. [WP]
Ara es segueixen creant llenguatges artificials com a intent d'idioma universal, per estudiar lingüística, o per diversió. Aquí explicaré uns pocs (3), però primer uns exemples d'alguns que són interessants: