El respectem?

El llenguatge lògic és massa senzill com per tenir més excepcions que regles, encara que tothom pot inventar-se notacions noves. Per exemple, quan s'estava construint la lògica de predicats, Frege proposava aquesta notació per dir $\forall x(Ax\Rightarrow Bx)$ al Begriffsschrift del 1879 (segons [Sta05]):

De la mateixa manera, algunes persones modifiquen el nostre llenguatge, i alguns canvis tenen èxit, i altres no. A cada idioma existeixen unes quantes regles per formar paraules noves i construir les frases; a alguns, com l'esperanto, amb sufixos ben definits (veure secció sufixos-esperanto), i altres, com els llenguatges naturals, amb prefixos i sufixos que aprenem amb l'ús. Així, som capaços de crear monstres com significativitat, reconsideració, desenvolupament, operacionalitzar, i altres ¹², que ja han perdut el significat aportat pels afixos de tants que en tenen.

Els experts en el reconstruccionament del llenguatge són, sobre tot, els polítics i periodistes. Així ho explica Luis Díez Jiménez a [Jim86], on ens parla del vocabulari tan ridícul i absurd que imposa la televisió i premsa a la societat espanyola, que al 1986 ja participa a l'entorn europeu després d'haver passat molt de temps sense llibertat d'expressió.

Hi classifica totes les burrades i complicacions excessives que hi veu en aquestes categories (en castellà):

1. Nuevas frases: a nivel de, a caballo entre¹³, hacer una matización, hecho noticioso, no comporta, problemas puntuales, pesimismo visceral, señalizar el final, la problemática que conlleva, etc.
2. Nuevas palabras: ejemplificaciones (ejemplos), desfasaje (desfase), homologable (similar), habitualidad (costumbre), listado (lista), novedoso (nuevo), posicionamiento (postura), etc.
3. Pedantismos: colisiones viales (choques en la carretera), contencioso (problema), connotación (significado), sinergia (cooperación), divertimento (diversión), vehiculizar (conducir), minusvalorar (rebajar), maximalizar (aumentar), coadyuvar (ayudar), etc.
4. Gramaticales: por esta tarde (esta tarde), vinistes (viniste), de inmediato (inmediatamente), contradizco (contradigo), etc.
5. Extranjerismos: stop, exit, stock, test, parking, dossier, hobby, comic, show, etc.
6. Eufemismos: territorio nacional, este país, (España), mandatarios (gobernantes), desempleo (paro), ejecutar a los rehenes (asesinar a los rehenes), presunto ladrón (ladrón), pluviometría adversa (sequía), remodelación (cambio), etc.
7. Género y número cambiados: habían dos coches, todos y cada unos, otro de los colectivos son, han habido razones, daños de diversas consideraciones, dado de alto, etc.
8. Hablar en telegrama: resaltar que (hay que resaltar que), es todo (esto es todo), etc.
9. Nombres mal dichos: Juan Sebastián de Elcano (Juan Sebastián Elcano), etc.
10. Dequeísmos: considero de que (considero que), te cuento de que (te cuento que), etc.
11. Verbos con ``de'': me gusta de comer carne (me gusta comer carne), suelo de montar en moto (suelo montar en moto), no se haga de rogar (no se haga rogar), etc.
12. Eurogilipuerta varia: ese señor como persona concreta e individualizada (ese señor), es bastante evidente (es evidente), Carta Magna (Constitución), ambos dos trenes (ambos trenes), conteo (recuento), culturalismo (cultura), climatología (clima), etc.

I analitza altres exemples que ha trobat als diaris, com un que diu que ``la teoría y la práctica han de retroalimentarse'' (alimentar-se pel darrere?).

Tot això es pot resumir en que hi ha gent que utilitza les regles del sistema per fer construccions vàlides però innecessàries i equivalents a altres més senzilles. Si els periodistes utilitzessin la lògica de predicats, als diaris ens trobaríem coses com $(P\Rightarrow Q)\Rightarrow Q$ en lloc de $P$.

De tant en tant hi ha persones que proposen una simplificació de les paraules d'un llenguatge, encara que canviar els hàbits dels parlants és molt difícil (també amb idiomes artificials).