Il·lògica

Hi ha moltes visions alternatives de com pensa la gent i de com hauria de ser la ciència. Com que sempre intenten ser diferents de la realitat, crec que val la pena conèixer algunes per les idees que aporten.

L'absurd és present a molts llocs; el surrealisme, dadaïsme i futurisme (a principis del segle XX) ja consideraven que la il·lògica era la base de l'art. A més, els patafísics ja porten des de 1893 (amb Alfred Jarry) fent la seva versió de la ciència i metafísica (a base de patàfores), encara que no molt estricta. [WP]

Però la il·lògica viu el seu esplendor molt abans, gràcies a Lewis Carroll (Charles Lutwidge Dodgson, 1832-1898). Quan sortia de pícnic amb les filles de Henry Liddell, anava inventant les històries que després escriuria a Alice's Adventures in Wonderland i a Through the Looking Glass (encara que el que ell volia escriure era el Symbolic Logic, que no anava d'aventures). Als llibres d'Alícia ja hi apareixen tot tipus de jocs de lògica i il·lògica.

Hi surten jocs de paraules, paròdia, sàtira, jocs i endevinalles, absurditats, paràboles, somnis i malsons, elements Freudians, experiències psicodèliques, referències als Liddell i a la comunitat d'Oxford, i altres.

Carroll coneix la lògica i el llenguatge, però l'utilitza a la seva manera, proposant ignorar les limitacions i ``creure les coses impossibles''. També va ser capaç d'escriure tot un poema amb paraules sense significat (que molts ja s'han encarregat d'investigar i inventar). Aquesta és la primera estrofa del famós Jabberwocky: [WP]

'Twas brillig, and the slithy toves

Did gyre and gimble in the wabe;

All mimsy were the borogoves,

And the mome raths outgrabe.

Hi ha molts altres sistemes basats en la il·lògica. Per exemple, l'escriptor Jorge Luis Borges (1899-1986) escriu a Tlön, Uqbar, Orbis Tertius: [Bor40]

Este monismo o idealismo total invalida la ciencia. Explicar (o juzgar) un hecho es unirlo a otro; esa vinculación, en Tlön, es un estado posterior del sujeto, que no puede afectar o iluminar el estado anterior. Todo estado mental es irreductible: el mero hecho de nombrarlo -id est, de clasificarlo- importa un falseo. De ello cabría deducir que no hay ciencias en Tlön -ni siquiera razonamientos. La paradójica verdad es que existen, en casi innumerable número.

O sigui, que cada idea és independent de les altres, i és inútil buscar relacions entre elles. És similar al que volien els sofistes: que no importa el valor de veritat d'una proposició, perquè això és una cosa que ha de decidir cada jutge, i la seva decisió és indiscutible.

Una altra manifestació del pensament il·lògic està a les religions. Apart de les tradicionals (que no són el tema aquí), n'hi ha alguna creada per diversió i basada únicament en l'absurd (però amb el seu conjunt de regles, lleis, llenguatges, etc.). En són exemple el Pastafarisme (la del monstre de l'espagueti volador), i el Discordianisme (basada en el caos). [WP]

Un exemple de l'absurd actual -a més dels Monty Python- és el projecte Uncyclopedia⁸ , semblant a Wikipedia (tothom la pot editar), però on s'accepten tota classe de mentides, sempre que siguin divertides. Actualment, amb 12 mesos de vida, ja té més de 18.000 articles, i per tant supera a molts altres mitjans de comunicació, que a més no arriben al mateix nivell.

Però, de fet, al nostre llenguatge diari continuem usant la lògica (o intentant-ho), en lloc de la il·lògica. Això pot ser degut a que s'ha de conèixer bé la lògica per saber saltar-se les regles a gran escala; o potser només ens comportem de forma ``lògica'' per por a contradir-nos i quedar en ridícul.