Introducció

La lògica consisteix en estudiar com pensen i parlen les persones (de fet, un dels significats originals del grec λόγος és el de paraula). Però, degut a la gran quantitat de coses en què podem pensar i a la complexitat dels conceptes, ens hem hagut d'inventar una simplificació del nostre llenguatge mental, mitjançant mecanismes com l'abstracció.

L'interessant és que hi ha moltes maneres de trobar aquest llenguatge equivalent, i alguns, com Leibniz o Llull, ja van passar molt temps buscant-lo. Ara ja en tenim molts sistemes, com la lògica de termes, la lògica matemàtica, la de primer ordre, la de segon, etc.

Però la gent del carrer no coneix tot això, i en canvi, ``fa lògica'', fins i tot a l'època dels romans. El sistema que usat aquí és el llenguatge, que és molt expressiu, però d'altra banda, imposa limitacions. Per exemple, la hipòtesi de Sapir-Whorf proposa que:[WP]

Hi ha una relació sistemàtica entre la gramàtica de la llengua que parla una persona i la seva forma d'entendre el món i d'actuar.

Naturalment, només és una hipòtesi, però que ha donat molt a dir, des de Bhartrihari al segle 6 d.C. (i molts altres lingüistes indis) fins als nostres dies, en què George Orwell ens mostra un complet exemple -a Nineteen Eighty-Four- de com el nou llenguatge Newspeak canvia la forma de raonar dels membres del partit (idees que són aprofitades pels polítics i publicistes). Un altre que va escriure sobre aquest tema va ser el filòsof Ludwig Wittgenstein, que a més acaba el seu Tractatus Logico-Philosophicus dient que ``Les coses de què no podem parlar, hem d'ignorar-les en silenci''.

El que és cert és que és important conèixer el nostre llenguatge per entendre com pensem. La llengua no és una cosa que haguem fet a mida, sinó que es crea degut a les necessitats de cada col·lectiu, i aquestes s'hereten i ens venen ja imposades. Per exemple, si una tribu aïllada ja pot parlar de tot el que necessita amb gestos, potser no els calen llenguatges per fer metafísica o matemàtiques. I de fet, s'ha vist que quant més primitiu és un poble, més llenguatge gestual utilitza (sobretot els individus menys cultes).[Rel46, p. 23]

En canvi, els llenguatges artificials poden invertir el procés, i ser dissenyats i acabats a priori (abans de ser utilitzats). Alguns sí que sorgeixen per necessitat (com l'esperanto per fer d'idioma universal[Zam00]), però altres es fan per diversió i per canviar de forma de pensar. Com a exemples: el Toki Pona obliga a pensar de forma simple (té 118 paraules), el Klingon obliga a ser rude i complicar-se, i el Lojban obliga a pensar de forma lògica i inambigua. Els llenguatges de programació, a més, fan pensar en termes majors, com invariants, bucles, algorismes i resolució de problemes.

En l'obra parlaré de molts sistemes lògics que s'han usat en la història per formalitzar el coneixement, i els compararé amb el llenguatge natural i artificial en temes d'expressivitat i de com tracten la lògica (variables, negació, imprecisió, raonament, etc.).