... dades¹

Això és el que ens explicaven a classe d'estadística

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

...²

J. Alberto Coffa, ``The semantic tradition from Kant to Carnap: to the Vienna station'', 1993, Cambridge University Press. Mencionat al weblog de Richard Zach, entrada del 23 de juny de 2005.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

... Quine³

Una cita seva, de [WP]: ``To be is to be the value of a bound variable''

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

...⁴

Que va néixer a Galícia, però a la d'Àustria. Ara ja no existeix, i el territori pertany a Polònia i Ucraïna (potser ho van fer per resoldre ambigüitat)

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

... Boolos⁵

no confondre'l amb l'original, Boole (1815-1864)

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

...⁶

Estem dient que una proposició $P$ (la de ``$M$ s'inclou a sí mateix'') sembla que no és certa ni és falsa. Això no quadra perquè sabem que sempre passa que $P\vee\neg P$, però, i si ens fem intuïcionistes i no creiem en aquest principi del tercer exclòs? Llavors sí que podria ser possible això...

Però en realitat tampoc ajuda molt: suposem que tenim $P\Leftrightarrow\neg P$. Llavors $P$ implica $\neg P$, per tant, $\neg P$. I, anant cap a l'altra direcció, això implica que $P$. Per tant, hem deduït $P$ i $\neg P$ de la nostra suposició, sense haver usat el principi del tercer exclòs.

Conclusió: no pot passar que $P$ i $\neg P$ tinguin el mateix valor de veritat.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

...⁷

Navalla d'Ockham: ``Donades dues teories que aconsegueixen explicar un problema per igual, queda't amb la més senzilla''.

A vegades es sobre-simplifica a: ``L'explicació més simple és normalment la millor'', però això té dos problemes:

1. la navalla original només parla de dues explicacions que són igualment predictives i vàlides
2. l'original no diu quina és la millor, sinó quina va bé usar temporalment (potser després la complexa és la correcta).

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

...Uncyclopedia⁸

http://uncyclopedia.org/

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

...⁹

Per exemple, a http://www.zompist.com/numbers.htm trobem en 5.000 idiomes una cosa tan bàsica com els nombres del 1 al 10, i són molt diferents...

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

... invariables¹⁰

L'anglès antic (l'anglosaxó) no ho era: tenia tres gèneres per a les paraules (femení, neutre i masculí), i tot un sistema de declinació amb 4 casos, i a més del singular i plural, un dual, com el grec. També tenia diverses terminacions per al plural; al final va guanyar la ``s'' del plural actual, però encara conservem la ``en'' (per exemple a ``oxen'') i el mètode de canviar la vocal, com l'umlaut alemany (men, feet, teeth). [Rel46, p. 150]

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

...¹¹

Fins i tot en George Boolos va explicar el segon teorema d'incompletesa de Gödel usant només monosíl·labs, en una conferència recollida al Logic, Logic and Logic. També està a: http://www.everything2.com/index.pl?node_id=1189604

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

...¹²

Posant alguna d'aquestes paraules estranyes a un buscador web, es troben textos on hi apareixen moltes més

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

... entre¹³

A un professor d'economia de la FIB li vaig escoltar ``este sistema está a medio caballo entre...'', una estranya mescla del ``a medio camino'' i el ``a caballo''.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

...¹⁴

Veig que això no té molt a veure amb història ni amb lògica. Però de tot això s'ha parlat a classe; per exemple, quan es va dir que els grecs també s'inspiraven en altres cultures, simplificant-les si calia (música, medecina, ...), i que també van inventar-se noms per a les coses que veien dels egipcis (piràmides i cocodrils).

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

... Frye¹⁵

Marilyn Frye, ``The Politics of Reality: Essays in Feminist Theory, Freedom'', 1983. Citat a [Sta05b].

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

...mereologia¹⁶

Branca de la lògica/matemàtiques/metafísica que estudia les relacions part-tot. El nom ve del grec meros (part), i començà al 1927. [WP]

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

...¹⁷

Passa el mateix amb alguns productes comercials: $A$ es pot imposar a $C$ quan $C$ té un nom més complicat que $A$ (ex., ``Tipp-Ex'' en lloc de ``líquid corrector''), o quan el propietari de $A$ té un monopoli molt gran i se li permet donar a $A$ el mateix nom que a $C$ (per exemple, d'entre tots els exploradors d'Internet, en tenim un que es diu ``explorador d'Internet'').

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

... priori¹⁸

Llengua construïda a priori: feta des de zero.

Llengua construïda a posteriori: basada en altres.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

... conferència¹⁹

Claude Piron, ``The hidden perverse effect of the current system of international communication'', 2003. http://www.claude-piron.ch/hidden-perverse-effects.html

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

... leccions²⁰

http://tokipona.esperanto-jeunes.org/

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

... lliure²¹

No sempre és així. Molts ``idiomes universals'' els construeixen per vendre'ls al món, anunciat-los com la solució a tots els problemes i dient com de millors són comparats amb l'esperanto. Exemple: Fasile.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

...²²

(Per si està quedant molt avorrit):

Un lògic està a un ascensor, i entra un altre.

- Puges o baixes?

- Sí.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

... lògics²³

Excepte quan cal decidir el valor de veritat de coses com $\square\Rightarrow\square$

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

...²⁴

da, de, di, do, du són paraules comodí a Lojban, com el foo i bar a l'anglès. Poden representar qualsevol cosa.

De la mateixa manera, broda, brode, ... són relacions indefinides.

Per tant, ``da broda de'' s'ha d'entendre com ``$x$ fa alguna cosa amb $y$''.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

... Dumpty²⁵

'When I use a word,' Humpty Dumpty said, in rather a scornful tone, 'it means just what I choose it to mean - neither more nor less.'

``Through the Looking Glass'', Lewis Carroll, cap. 6

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

...²⁶

Encara que, a la pràctica, no és tan bonic com un voldria. És més fàcil que el llenguatge natural, però és massa potent per ser reconegut per una gramàtica senzilla (ja que incorpora molt backtracking, possibilitat de rectificar paraules, referències, i altres coses rares).

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

... GFDL²⁷

Text complet a: https://ca.wikipedia.org/wiki/GFDL

Si vols fer una obra derivada però no entens la llicència pregunta a l'autor.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.